Porto dos dies patint perquè estic veien la persona que m’ha enamorat amb un altre. Aquest altre és el meu millor amic, què faig?
Ja no puc més, sempre penso amb els seus cabells rossos i llargs que es mouen amb el vent, els seus ulls verds com maragdes i el seu somriure que et fa quan et saluda. Tanco els ulls i la veig quan passeja en bicicleta per la platja amb les seves faldilles blaves i el jersei blanc.
No dormo pensant amb ella, no menjo pensant amb ella. Cada dia que passa estic més trist i enamorat. Quan la veig amb ell tinc ganes de suïcidar-me, penso acabar amb aquest dolor.El meu amic em visita però no puc explicar què em passa.Quan camino pel carrer totes les noies tenen la seva cara, quan miro la televisió la veig sempre a ella.
Poc a poc el meu amic el veig amb uns altres ulls, és el meu enemic, ell té la meva felicitat.
Marxaré a la ciutat, allà no la veuré i poc a poc l’aniré oblidant. Començaré de nou, buscaré una nova feina o potser tornaré a estudiar, tot per no recordar.
El que em resultarà més difícil serà oblidar-me de les passejades amb bicicleta per la platja, quan ens banyàvem al mar, les sortides a la nit per buscar cuques de llum, les llargues xerrades que mai s’acabaven.
Faig la maleta i me’n vaig en silenci sense deixar cap rastre. La nit és freda i trista agafo el cotxe i desapareixo carretera enllà.
