TEXT 1,2

SÓC PORUC. 

Sóc poruc. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc poruc. No poc valent , ni poc afavorit però molt bon noi, ni normalet tirant a poruc , ni gens mil homes però tinc un no sé què, no. Sóc poruc i punt. Espantosament, fastigosament poruc. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva covardia en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin com sóc, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves expressions de la cara amb els amics, facin-me servir per demostrar-se que són molt mascles i que forts i que ben parits i que ben valents que són vostès. Es pensen que sóc un paranoic? Això és que encara no m'han mirat bé.

SÓC LLETJA

Sóc lletja? Em veuen lletja? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc lletja. No gaire maca , un cos molt normal però  bona noia, o això és el que penso. Però sóc tan fastigosa, espantosa i lletja? No em mireu o potser mireu-me poquet o feu com si no hi fos. Millor passar de mi, o no. Si potser no parleu de mi i si ho feu parleu en veu baixa que no us senti. Potser jo sóc lletja, molt lletja  però potser no ho sóc tan. I vosaltres us veieu molt ben fets i guapos. Es pensen que sóc una cagadubtes? Això és perquè no m’han mirat bé.