Entro a l’aula i no dic res, miro tots els alumnes. Al principi sento les rialles d’uns alumnes i arronso les espatlles. Es fa un gran silenci només es sent el soroll del radiador i un alumne gras com respira. Els alumnes s’estan posant cada vegada més nerviosos i jo em quedo igual. Uns alumnes es mouen, uns altres miren el rellotge i alguns miren per la finestra. Després de quinze minuts decideixo parlar i en veu baixa els hi pregunto: _ Què passa aquí?_ poc a poc els alumnes comencen a parlar i jo aconsegueixo treure el tema que m’interessava que era com efecte el silenci en les relacions humanes. ¿Per què ens incomoda tant, el silenci? ¿Per què ens sentim millor amb el soroll?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada