CHARLES CHAPLIN - LA QUIMERA DEL ORO (1925)

Ressenya:

Durant la febre de l’or molts homes van anar a Alaska per fer fortuna. Charles  Chaplin també ho prova.

Un home gros troba or i el guarda dins una capsa, mentre ell dorm es forma una tempesta i ell i tenda surten volant. Arriba volant fins una barraca.

Charles Chaplin també es troba la tempesta i caminant es troba una barraca abandonada. Aquesta barraca està ocupada per un lladre que sorprèn Charles Chaplin menjant-se un tros de carn. El lladre diu que ha de marxar, però en aquell moment apareix l’home gros i hi ha una baralla. Però veient que cap d’ells guanya es queden els tres a la barraca, la tempesta no para i comencen a tenir gana. Es juguen a la carta més baixa qui dels tres anirà a buscar queviures. Qui agafa la carta més baixa és el lladre. Aleshores se’n va i pel camí es troba amb dos busca-recompenses  que el reconeixen, ell els dispara i se’n va.

Mentre l’home gros i en Chaplin marxen de la barraca quan amaina la tempesta. L’home va a la seva mina i en Chaplin es dirigeix a la ciutat.

L’home gros troba a la seva mina el lladre, el lladre li dóna un cop de pala, l’home gros cau a terra inconscient i el lladre aprofita per marxar, però s’apropa massa a un penya-segat i es precipita.

En Chaplin a la ciutat busca feina.  Amb una pala va traient la neu de cada porta per poder guanyar algunes monedes.  Veu una casa on hi ha una persona rica, que té menjar. Quan surt l’amo de la casa, en Chaplin fa veure que es desmaia i d’aquesta manera l’home el convida a casa seva i li dóna menjar.

En Chaplin va al saló i veu una noia molt bonica i s’enamora, però ha de marxar perquè l’home gros li diu que no troba on ha deixat l’or i que l’ha d’ajudar a arribar fins la barraca que des d’allà potser trobarà la muntanya. Tots dos van fins la barraca, allà passen la nit i mentre dormen una tempesta s’emporta la barraca que queda penjada en un penya-segat, al final poden sortir de la barraca i l’home gros troba l’or.

Els dos protagonistes eren rics i se’ls veu en un vaixell on coincideixen amb la noia del saló.

Opinió personal:

La música té molta importància en les pel·lícules de cinema mut i en aquesta queda molt reflectida; segons les escenes la música és més lenta, més intensa, més alegre o de suspens, de manera que l’espectador es fa una idea de la situació en la que es troba el protagonista. També pren molta importància la gesticulació els actors fan gestos més teatrals on l’expressió corporal i facial té molta importància així l’espectador pot sentir les emocions que viuen.

Es nota molt que la pel·lícula està gravada en decorats fets de paper i cartró, no hi ha efectes especials, però per ser del 1925 està molt ben gravada i té molt mèrit el que aconsegueixen amb pocs mitjans.

Per altra banda ,també sorprèn que amb tres persones sense que hi hagi diàleg es pugui fer un llarg metratge.

L’argument de la pel·lícula és molt senzill i hi ha situacions divertides. El protagonista passa per unes aventures i s’enamora, al final aconsegueix la noia i es fa ric.