dissabte, 18 de juny del 2011

RESUM

La vigília de Tots Sants el Doctor Parella és assassinat per un advocat. La Norma és mosso d’Esquadra, i el seu marit l’Octavi, que és forense, són els encarregats d’investigar l’assassinat. La Norma descobreix que un amic del doctor Parella que es diu Víctor Porta dues setmanes abans també l’haurien assassinat. Els dos casos estan relacionats, en Víctor escrivia les seves memòries a Barcelona durant la postguerra i el doctor Parella era un historiador expert en la Guerra Civil. L’assassí intentava no deixar pistes però troben cabells al pis d’en Víctor i al despatx del doctor.
En Víctor estava preocupat pel suïcidi de la seva mare i va descobrir que un amic del seu pare havia denunciat als falangistes al seu pare i que anava darrera de la seva mare però ella el rebutjava. Abans de portar el llibre a l’editorial va enviar dues còpies una al doctor Parella i l’altre a la família de l’home que havia matat seus pares.
Després troben el cos d’una altre persona que han matat d’un tret, era l’advocat que havia assassinat als altres dos homes L’ADN confirma que els cabells són d’aquest advocat.
Una tia de Norma que viu en un convent l’ajuda i aconsegueix l’adreça de correu d’en Víctor i una contrasenya.
Allà la Norma va trobar una còpia del manuscrit; allà va llegir que Pau Muntaner era el responsable de la mort dels pares d’en Víctor. Quan la Norma des cobreix que Gerard Muntaner és l’assassí ho diu a Jordi Parellada, aquest diu que el seu cunyat ha marxat a Amèrica i que oblidi tot el que diu el manuscrit.
Com que Norma no pot fer res li diu a la seva tieta  que enviï de manera anònima aquell manuscrit als diaris, a alguns jutges i a associacions que volen recuperar la memòria històrica. Ho fa el 20 de novembre, el dia que va morir Franco.
Paral·lelament hi ha la història personal de la Norma
La Norma té una filla que es diu Violeta i és okupa.
La Norma viu en un pis molt gran de la zona alta amb el seu segon marit l’Octavi i  la seva mare que es diu Mimí (que es vesteix com una hippy i porta els cabells llargs i carbassa tot i teni 69 anys) i la besàvia Senta .
El seu primer marit es diu Guillem i és homosexual, cap a la meitat  final del llibre anuncia que es casa amb el seu company Robert.
També hi ha una tia Margrida, que viu en un convent, de tan en tan s’escapa i va a veure-les. Com que és rica el convent fa veure que no se n’enteren. Quan va a casa seva aprofita per fer vida social. Després torna  al convent perquè li agrada la solitud el recolliment. Però ara té mòbil i ordinador i en sap molt de moure’s per internet.
Hi ha una part on Violeta la tanquen a la garjola perquè s’ha aposat a la policia quan feien una manifestació perquè es solidaritzaven amb uns companys de Sant que els mossos havien desallotjat. Ella, la violeta, s’entossudeix en no sortir de la presó però la Rita, adevocada i amiga de la mare, le fa relacionar.   

NEGRES TEMPESTES

Autora: Teresa Solana 
Editorial: Edicions de la Magrana
Any de l'eició: 2010
Pàgines: 224
Format: rústica
978-84-8264-137-9
Matèria: novel.la policíaca
Idiona: català


 Sinopsis:

Norma Forester, sotsinspectora dels Mossos d'Esquadra, és la neta d'un brigadista executat en acabar la Guerra Civil i està casada amb un metge forense. Té una filla okupa, un ex homosexual, ua mare hippy i una tieta que és monja al Monestir de Pedralbes. Tot plegat una colla ben curiosa.
La notícia d l'assasinat d'un catedràtic d'història la nit de Tots Sants els sorprèn en plena celebració, i la Norma i els eu marit Octavi han d'abandonar el sopar familiar per ocupar-se del cas. La investigació portarà la Norma i el seu company Gabriel a relacionar l'homicidi amb un altre comès dues setmanes abans i els posarà sobre la pista d'un manuscrit desaparegut en què es relata la misèria moral i material de la postguerra.

Opinió  personal:


És una novel.la policíaca amb una mica d'història de la guerra civil espanyola.
Al principi t'explica com l'assessinen i els passo que fa, sembla que no hi haurà misteri perquè el que m'esperava era que algú trucva a la policía dient que havia trobat un home mort, i aquest començament l'he trobat diferent.
L'he trobat llarg i una part m'ha resultat difícil d'entendre. No m'ha agradat gaire.

dimecres, 25 de maig del 2011

Poesía visual



-Si estàs ben planxat vine al nostre hotel a descansar.

Es veu una fusta de planxar que hi té enganxat un cartell que hi posa HOTEL.




- Muntanya penjada.

Es veu un quadre amb una muntanya al fons i un cordill que surt del pic de la muntanya i va fins el clau.



- Finestra invisible

Es veu l’ombra de la finestra reflectida a la paret i a cada quadre es veu un text. Sembla una obra d’art d’un museu.

 


- Lluna, teló i acció.

Es veuen les cortines del teló al mig la imatge d’una lluna plena.



- Tisores que no tallen.

Es veu unes tisores que s’aguanten a un ferro.

 

- Escorredor natural.

Es veu uns plats que estan ficats a les reixes del desaigües del carrer.

 

-Pluja de lletres.

Es veu un arbre sense fulles i al fons es veu un escrit japonès.

dimarts, 10 de maig del 2011

CHARLES CHAPLIN - LA QUIMERA DEL ORO (1925)


Ressenya:
Durant la febre de l’or molts homes van anar a Alaska per fer fortuna. Charles  Chaplin també ho prova.
Un home gros troba or i el guarda dins una capsa, mentre ell dorm es forma una tempesta i ell i tenda surten volant. Arriba volant fins una barraca.
Charles Chaplin també es troba la tempesta i caminant es troba una barraca abandonada. Aquesta barraca està ocupada per un lladre que sorprèn Charles Chaplin menjant-se un tros de carn. El lladre diu que ha de marxar, però en aquell moment apareix l’home gros i hi ha una baralla. Però veient que cap d’ells guanya es queden els tres a la barraca, la tempesta no para i comencen a tenir gana. Es juguen a la carta més baixa qui dels tres anirà a buscar queviures. Qui agafa la carta més baixa és el lladre. Aleshores se’n va i pel camí es troba amb dos busca-recompenses  que el reconeixen, ell els dispara i se’n va.
Mentre l’home gros i en Chaplin marxen de la barraca quan amaina la tempesta. L’home va a la seva mina i en Chaplin es dirigeix a la ciutat.
L’home gros troba a la seva mina el lladre, el lladre li dóna un cop de pala, l’home gros cau a terra inconscient i el lladre aprofita per marxar, però s’apropa massa a un penya-segat i es precipita.
En Chaplin a la ciutat busca feina.  Amb una pala va traient la neu de cada porta per poder guanyar algunes monedes.  Veu una casa on hi ha una persona rica, que té menjar. Quan surt l’amo de la casa, en Chaplin fa veure que es desmaia i d’aquesta manera l’home el convida a casa seva i li dóna menjar.
En Chaplin va al saló i veu una noia molt bonica i s’enamora, però ha de marxar perquè l’home gros li diu que no troba on ha deixat l’or i que l’ha d’ajudar a arribar fins la barraca que des d’allà potser trobarà la muntanya. Tots dos van fins la barraca, allà passen la nit i mentre dormen una tempesta s’emporta la barraca que queda penjada en un penya-segat, al final poden sortir de la barraca i l’home gros troba l’or.
Els dos protagonistes eren rics i se’ls veu en un vaixell on coincideixen amb la noia del saló.

Opinió personal:
La música té molta importància en les pel·lícules de cinema mut i en aquesta queda molt reflectida; segons les escenes la música és més lenta, més intensa, més alegre o de suspens, de manera que l’espectador es fa una idea de la situació en la que es troba el protagonista. També pren molta importància la gesticulació els actors fan gestos més teatrals on l’expressió corporal i facial té molta importància així l’espectador pot sentir les emocions que viuen.
Es nota molt que la pel·lícula està gravada en decorats fets de paper i cartró, no hi ha efectes especials, però per ser del 1925 està molt ben gravada i té molt mèrit el que aconsegueixen amb pocs mitjans.
Per altra banda ,també sorprèn que amb tres persones sense que hi hagi diàleg es pugui fer un llarg metratge.
L’argument de la pel·lícula és molt senzill i hi ha situacions divertides. El protagonista passa per unes aventures i s’enamora, al final aconsegueix la noia i es fa ric.


dilluns, 2 de maig del 2011

Francesc Sastre Muñoz, nascut a l’Armentera el 27 de juny de 1995, estudiant de l’IES Castelló d’Empúries, amb DNI núm. 69.696969F i amb domicili a l’Armentera, carrer Major, núm. 32 (CP 17472), telèfon 972520402. Correu electrònic: cesc1190@gmail.com

EXPOSO:

  1. Que la professora de llengua catalana Elisabet Jaime Estrany i tutora de 4t C ha publicat en el seu bloc un treball que l’he fet jo i la professora nega que no que el treball que havia publicat el havia fet ella.
  2. En cap moment m’ha dit res del que pensava fer amb el meu treball a esborrat el meu nom del treball i la publicat sense preguntar-me si podia publicar-lo el seu bloc

DEMANO:

Que l’expulsin de l’institut per plagiar-me el treball.

Cosa que espero obtenir.

L’Armentera, 31 de març de 2011.





Sra. DIRECTORA DE L’IES CASTELLÓ D’EMPÚRIES. GIRONA.

Dimarts amb Morrie

Entro a l’aula i no dic res, miro tots els alumnes. Al principi sento les rialles d’uns alumnes i arronso les espatlles. Es fa un gran silenci només es sent el soroll del radiador i un alumne gras com respira. Els alumnes s’estan posant cada vegada més nerviosos i jo em quedo igual. Uns alumnes es mouen, uns altres miren el rellotge i alguns miren per la finestra. Després de quinze minuts decideixo parlar i en veu baixa els hi pregunto: _ Què passa aquí?_ poc a poc els alumnes comencen a parlar i jo aconsegueixo treure el tema que m’interessava que era com efecte el silenci en les relacions humanes. ¿Per què ens incomoda tant, el silenci? ¿Per què ens sentim millor amb el soroll?

dimarts, 29 de març del 2011

TEXT 1,2

SÓC PORUC. 
Sóc poruc. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc poruc. No poc valent , ni poc afavorit però molt bon noi, ni normalet tirant a poruc , ni gens mil homes però tinc un no sé què, no. Sóc poruc i punt. Espantosament, fastigosament poruc. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva covardia en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin com sóc, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves expressions de la cara amb els amics, facin-me servir per demostrar-se que són molt mascles i que forts i que ben parits i que ben valents que són vostès. Es pensen que sóc un paranoic? Això és que encara no m'han mirat bé.




SÓC LLETJA
Sóc lletja? Em veuen lletja? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc lletja. No gaire maca , un cos molt normal però  bona noia, o això és el que penso. Però sóc tan fastigosa, espantosa i lletja? No em mireu o potser mireu-me poquet o feu com si no hi fos. Millor passar de mi, o no. Si potser no parleu de mi i si ho feu parleu en veu baixa que no us senti. Potser jo sóc lletja, molt lletja  però potser no ho sóc tan. I vosaltres us veieu molt ben fets i guapos. Es pensen que sóc una cagadubtes? Això és perquè no m’han mirat bé.









diumenge, 20 de març del 2011

Pinzellades modernistes


 
La vaca cega es un poema molt famós de Joan Maregall.
Que representa la solidaritat de del Artista.








La sagrada família es troba a Barcelona la va dissenyar
Gaudí encara no esta acabada.










Víctor Català Va néixer l'any 1869 i va morir l'any 1966 a
l'Escala es una escriptora molt famosa que es deia 
 Caterina Albert .   












Santiago Rusinyol va néixer l'any 1861 i va morir l'any 1931.
Una de les seves obres més importants, s'anomena La morfina.








Es un parc que el va fer Gaudí son una trencadissa de teules de colors.